Treballs d’edificació en obra nova i rehabilitació

Els antecedents de l’existència de la figura de l’aparellador​ es troben ja al segle XVI, però no es fins al segle XX quan comença a configurar-se com el professional que coneixem avui. A l’any, 1935 mitjançant el Decret d’Atribucions de 16 de juliol, s’estableix la obligatorietat de la intervenció dels aparelladors a les obres d’arquitectura com ajudants tècnics, i a l’any 1964 apareix la titulació universitària d’Arquitecte Tècnic.

A l’actualitat i arrel de la Declaració de Bolonya (1999) per la progressiva harmonització dels sistemes universitaris per construir l’Espai Europeu d’Educació Superior, la formació que les noves generacions hauran de cursar per exercir l’arquitectura tècnica s’equipara als actuals llicenciats en arquitectura i enginyeria, i ho faran sota una nova titulació: “Enginyer de l’Edificació”.

Una de les funcions més rellevants de l’arquitecte tècnic, es la Direcció d’execució d’obra, que consisteix en formar part de la direcció facultativa, assumint la funció tècnica de dirigir l’execució material de l’obra i el control qualitatiu i quantitatiu de la construcció. Tanmateix parlar de l’arquitecte tècnic és parlar de la Seguretat i salut dels treballadors a la construcció​. Tradicionalment l’aparellador i/o arquitecte tècnic ha estat vinculat a la seguretat a les obres i s’ha convertit en el professional que per excel·lència assumeix les funcions de “Coordinació de seguretat i salut”, amb un alt nivell de compromís.